Music at Twilight

diumenge, 29 de novembre del 2009

En el modest auditori del Caixa Forum Tarragona ha tingut lloc aquesta tarda un esdeveniment de magnituds incommensurables en el camp de la cultura.

Sota el suggerent nom de Music at Twilight l'arxiconeguda soprano anglesa Emma Kirkby i el prestigiós llaütista Jakob Lindberg han presentat un excel·lent programa de cançons i solos de llaüt de l'Europa de principis del segle XVII, ben bé dues hores de 'bvells' coneguts com Purcell, d'India, o Dowland.


Una Emma Kirkby de gairebé 61 anys feia un cert respecte, l'extraordinària qualitat de les seves gravacions, aquell so tan pur i perfecte, i el fet de no haver-la sentit mai en directe ni disposar de cap enregistrament gaire recent em provocaven aquell típic recel amb què es va a sentir grans figures del cant que ja comencen a tenir una certa edat.

La soprano ha aparegut amb la seva característica mitja cabellera pèl-roja, uns pantalons setinats verd-lila i un vestit jaqueta també verd amb motius florals. Amb tot això ha entrat Kirkby a la sala, acompanyada de Lindberg de rigorós negre, i amb la seva veu.

Les primeres notes de Paisible et ténébreuse nuit de Moulinié han sonat un pèl apagades, Kirkby em feia patir amb aquell rostre angelical, aquells ulls de mar profunds de l'experiència, la saviesa de les seves arrugues... m'ha semblat sentir que se li escapava alguna nota... però en qüestió de segons la música ha començat a fluir, a brollar viva i sana, i el duet Kirkby-Lindberg ha posat en marxa el tren de la Música, així, en majúscules.

La soprano ens ha ofert un recital de mestratge superb. La seva veu de seda ara ja madura ha anat acariciant una a una les notes i paraules de cadascuna de les dinou peces que ens ha cantat amb un fraseig i una articulació simplement perfectes, amb ornamentacions i variacions de gran naturalitat i bellesa, i un suprem domini de l'aire que li ha permès cantar asseguda amb extrema desimboltura, lluint unes dinàmiques pianissimo electrificants. Però Kirkby no ha demostrat ser només una gran cantant, sinó també una veritable storyteller, una artista de cap a peus. En tot moment ha mantingut un fort contacte expressiu i semàntic amb el públic, fins a mostrar-nos un veritable espectacle teatral en l'última de les peces, Bess of Bedlam de H.Purcell, que la soprano guardava com a número de lluïment.

No menys destacable ha estat la interpretació de Jakob Lindberg, tant en el paper d'acompanyant com de solista, amb el seu llaüt construït pel lutier Sixtus Rauwolf cap a l'any 1590, ni més ni menys que el més antic del món en condicions d'ús, un instrument preciós. El llaütista ha fet mostra de la seva tècnica impoluta, d'un so exquisit, vibrant i rodó, d'una articulació prodigiosa de les veus en els passatges polifònics, tant difícils d'interpretar amb corda polsada, i d'un mestratge envejable en l'art de l'ornamentació i la interpretació històrica.

Why canst thou not, as others do,
Look on me with unwounding eyes?

And yet look sweet, but yet not so,
Smile, but not in killing wise.
Arm not thy graces to confound:
Only look, but do not wound.

Why should mine eyes see more in you
Than they can see in all the rest?
For I can others' beauties view
And not find my heart oppressed.
Oh, be as others are to me,
Or let me be more to thee.

Un duet d'una qualitat suprema, en poques paraules, que ha sabut superar en les condicions no del tot òptimes d'una vetllada com la d'avui (acústica seca, espai reduït...) el gran repte i el deure que tenim els intèrprets amb la música històrica, el de fer-la assequible al gran públic, el d'exhumar-la d'anys d'interpretacions ridícules i avorrides i abordar-la, sí, amb respecte, però sobretot amb la vida i la riquesa que l'acosten fins als nostres temps tot superant una evident barrera estètica de quatre segles d'edat.

El públic, no més que uns dos-cents afortunats, ha sabut guardar força silenci tot i l'horrible temperatura de la sala, i ha respost amb entusiastes aplaudiments i algun bravo al final del concert. Ningú s'ha aixecat del seu seient sinó per anar-se'n, i tot i així, el duet ha tingut l'amabilitat d'obsequiar-nos als que hem romangut amb una última cançó de Dowland.

Després del concert, per si fos poc, he pogut de gaudir de ben bé vint minuts de conversa amb Kirkby i Lindberg.

Król Roger

dimarts, 10 de novembre del 2009

"Król Roger tracta principalment d'una lluita interna [...] que probablement tot ésser humà s'ha de plantejar en algun moment de la seva vida: "Quan es presenta l'oportunitat, ¿caic en la temptació o em refreno?" " (David Pountney)

D'això i molt més parla aquesta obra mestra del compositor polonès Karol Zymanowski, la qual 83 anys després de la seva estrena absoluta a Varsòvia arriba per primera vegada al nostre país.

El llibret, de Jaroslaw Iwaszkiewicz i el mateix compositor, és una revisió nietzscheana i personal d'un episodi de Les Bacants d'Eurípides, i narra com Roger II, rei de Sicília, rep la visita d'un misteriós pastor, el mateix Dionís, que sedueix la reina Roksana i tota la seva cort amb les seves predicacions hedonistes. Roger resta al principi atemorit i desconcertat davant del poder del profeta, però decideix de convertir-se ell també en el seu pelegrí. En una celebració ritual, la reina i la resta de la cort s'abandonen totalment al poder foll i bestial del déu i s'entreguen a un sacrifici orgiàstic del qual només Roger i el savi Edrisi es mantenen aliens. El rei, doncs, ha descobert la "religió desconeguda", ha acceptat el seu jo dionisíac, però acabarà sobreposant-s'hi entonant un joiós himne al Sol, Apol·lo, que el fa triomfador sobre ell mateix.


La música s'organitza en tres grans blocs que coincideixen amb els tres actes de l'òpera, anomenats 'bizantí', 'oriental' i 'grecoromà' respectivament. Els tres amb les seves particularitats, es confonen en un teixit musical unitari d'una gran riquesa tímbrica i un veritable poder sensual. Amb clares influències de Wagner, Debussy i Ravel, entre d'altres, la música de Szymanowski és màgica, engantxa des del primer compàs. Des del poder arcaitzant del principi del primer acte, amb el cor cantant severes quintes paral·leles, fins a l'electrificant himne final en Do major, passant per la famosa ària de Roksana, orientalitzant i melosa, i les coloristes intervencions del pastor, sentim un tot deliciós, un espectacle de sensualitat i mestissatge musical.

I era això el que interessava a Szymanowski, que la seva partitura fos sensual, que s'impregnés del sol de les terres llatines, els colors del mediterrani, i la voluntat lliure del Dionís de Nietzsche, de la seva voluntat sexual reprimida, de la sensualitat que no podia mostrar més que en la seva música i que havia de quedar també plasmada en el llibret, el qual, potser per causa de les diferències entre Iwaszkiewicz i el compositor i una excessiva rimbombància, o potser pel seu intimisme latent, no acaba de funcionar dramàticament.


LA PRODUCCIÓ

A casa nostra el Król Roger ha vingut en una coproducció del Gran Teatre del Liceu i el Festival de Bregenz, fruit del treball del director David Pountney, que ha sabut entendre, i sobretot, fer entendre amb gran intel·ligència aquesta magnífica òpera, l'escenografia de Raimund Bauer, la il·luminació de Fabrice Kebour, el vestuari de Marie-Jeanne Lecca i la coreografia de Beate Vollack.

Sobre l'escenari, unes enormes grades d'un blanc impol·lut en forma de semicercle, a la manera d'un teatre grecoromà, són el testimoni mòbil de tot el que passa. Mòbil perquè, encara que no es mouen del seu lloc en cap moment, estan plenes d'esglaons que es desplacen d'un costat cap a l'altre, artificis luminiscents, i trampetes gairebé invisibles d'on apareixen i desapareixen els personatges i que creen veritables il·lusions òptiques. Aquest element parcialment estàtic es veu afectat per tots els canvis que es produeixen en escena per mitjà de la llum. Cels d'un blau intens, foscos estremidors, ombres, flaixos i tot tipus de peripècies lumíniques donen vida a l'escenari, conformant amb la graderia i els seus esglaons mòbils un engranatge que sembla que estigui viu; l'escenografia no és passiva, participa de la trama. El vestuari complementa també aquest sistema de colors i símbols: negre per a l'església opresora, els reis i la cort en el seu estat primitiu. Vermell per al pastor, els personatges en la seva transformació passional i tot el que Dionís representa. Tot això encara es veu realçat per una posada en escena dels actors que guarda unes distàncies simètriques, suggeridores, medides centímetre per centímetre, i bells moments plàstics coreografiats. Finalment, una mica de sang i una gran flamerada donen artifici al tercer acte.



EL REPARTIMENT

Scott Hendricks en el paper de Roger ha tornat a demostrar, com ja ho va fer fa dues temporades a Mort a Venècia, que és un baríton excepcional, d'aquells que deixen amb la boca oberta, amb una emissió sempre perfecta, una precisió envejable i una prestació escènica al més alt nivell. La Roksana d'Anne Schwanewilms va estar en tot moment a l'altura de les circumstàncies, però no va destacar de la manera com tothom s'ho esperava, tot i oferir-nos un segon acte immaculat. Francisco Vas va oferir-nos un fantàstic Edrisi, molt ben cantat i teatralment molt efectiu. Will Hartmann, en l'antagònic (o no) rol del pastor, va lluir un fraseig deliciós, que l'eximeix de la poca gràcia d'alguna de les poses i els saltironets que anava fent. Finalment, Daniel Borowski i Jadwiga Rappé van estar excel·lents en els seus respectius rols, destacant sobretot el primer amb una veu de baix d'aquelles que sonen i ressonen, ricament timbrada i amb el vibrato just i necessari.

El Cor del Gran Teatre del Liceu va excel·lir en la seva tasca, vocalment i escènicament, tot i les nombroses baixes que els esglaons de cinquanta centímetres de l'escenografia Bauer han suposat. Bravo també per als petits i les petites del Cor Vivaldi.
L'Orquestra del Gran Teatre del Liceu va sonar fantàstica sota la batuta de Josep Pons, que va aconseguir un so transparent, ric, i que, ¡atenció!, no va solapar les veus dels cantants en gairebé cap moment.

En resum una producció rodona, de les que val la pena veure, i una oportunitat d'or per a gaudir amb i en tots els sentits d'aquesta òpera que, creieu-me, no us podeu perdre sota cap concepte!


I arribat aquest punt només em queda treure'm el barret davant la direcció artística del Teatre, que ens està donat el luxe que al nostre país s'estrenin òperes com aquesta, la Mort a Venècia, o Le Grand Macabre que arribarà l'any vivent. La sala està més buida, sí, no es venen tantes localitats, però hi ha més gent jove, la cartellera té un altre aspecte, i això assegura no només la justa representació de les grans obres del segle XX, sinó també la captació de nous públics i una imatge cosmopolita i oberta del Liceu.

El pètal més heavy de la Flor de Lis

dissabte, 30 de maig del 2009

El 1984 neix a Finlàndia Black Water, un grup de metal sense un estil, ni un nom, ni tansols uns components definits. Un any després aquesta formació ja havia canviat el seu nom per Stratovarius i el jove i prometedor guitarrista i (semi)vocalista Timo Tolkki va passar a formar-ne part. Desde llavors, va prendre'n el lideratge i va convertir-se en l'autor de la majoria de música i lletres de les cançons, i així la banda va anar definint el seu estil i triant els components que anirien construint l'Stratovarius més genuí. Per a tal fi, van caldre quatre discs d'estudi, amb què la banda es va donar a conèixer a poc a poc, per arribar al primer compacte que sonaria de debò com l'Stratovarius definitiu, i això va ser el 1996, amb Episode, el primer àlbum que agruparia la nova formació amb Timo Tolkki al capdavant amb la seva guitarra, Timo Kotipelto amb la seva brillant veu, el teclista Jens Johansson, el baixista Jari Kainulainen i el bateria Jörg Michael.

Naixia amb aquell Episode una potent banda a camí entre el metal melòdic i el power metal que canviaria el solipsisme vulgar de les lletres de rock per tot un ideari humanitari i ecologista compromès amb la lluita davant l'horror de la violència, el sistema i el poder destructiu de l'home.
El següent any, el 1997, la banda llançava Visions, el compacte que va marcar definitivament l'estil de la banda, amb un so més potent i extrovertit, més proper al power metal i un pèl lluny del to encara intimista del seu treball anterior. El 1998 apareix Destiny, el seu tercer treball com a formació fixa i consolidada, amb un estil fidel al de Visions. El següent projecte es va presentar l'any 2000 sota el nom d'Infinite, l'àlbum més compromès amb el medi de la seva carrera, el qual va tancar l'etapa 1996-2000 i profetitzà el posterior gir cap al power metal simfònic.

A causa de greus problemes de Tolkki, relacionats per una banda amb l'alcohol i la seva vida personal però també amb el vocalista i el bateria del grup, Stratovarius va patir el seu primer contratemps, que provocaria tres anys de silenci, trencats només per un recopilatori poc destacable de cançons inèdites l'any 2001, Intermission.

L'any 2003 apareix Elements, una obra de caire simfònic dividida en dos àlbums molt diferents. El primer, Elements pt.I, presenta un Stratovarius fantasiós, que utilitza cors, solistes, orquestra i que crea diverses peces de considerable durada. El segon, Elements pt.II, representa a la vegada el retorn al metal més pur i un cert albir de matissos doom, amb un to més personalista i recollit.

La formació, ja considerada de culte llavors en el món del metal, se separà temporalment després de la gran gira d'Elements, temps durant el qual Timo Tolkki es proposà acabar definitivament amb els seus problemes personals i amb el grup.

El 2005 apareix Stratovarius, un treball pobre i mancat d'energia que va voler significar la retrobada del grup, però que no va poder evitar els evidents conflictes que Timo Tolkki tenia amb Kotipelto i Michael; i finalment, després de l'última gira conjunta, Timo Tolkki va deixar la banda i va cedir tots els drets als seus companys.

Ara Stratovarius està de nou en acció, amb el seu nou treball Polaris acabat de sortir del forn. Sense Tolkki la banda s'ha decantat per un so molt més èpic, ràpid i sorollós, i ha canviat la temàtica de les seves lletres per una més que gastada ambientació de ciència-ficció.

Amb un Stratovarius totalment nou, ara que ja fa prou temps de la marxa de Tolkki , penso que és un bon moment per a retre un homenatge a aquesta banda tot oferint-vos el meu TOP5 stratovarienc, que si bé és incomplet espero que sigui prou representatiu.


5. Per a començar, un tema exepcional, una balada una mica estranya. Hi trobem una primera secció acústica i tranquil·la, on el 'jo' de la lletra presenta amb incertesa les seves pors i els seus desig d'alliberació. La següent secció, la part central de la cançó, adopta un caràcter més decidit, amb la bateria, i ve marcada per una progressió on el protagonista va obrint els ulls, adonant-se de la realitat que l'envolta, del pas del temps, de les veritats. Això va a parar a un passatge instrumental que presenta finalment l'última secció de la cançó, molt més extrovertida i a la vegada dramàtica, amb una melodia formada per un sol motiu que el cantant va repetint amb insistència en un registre força agut, tot pronunciant un discurs molt personal que introdueix els tòpics del carpe diem, el memento mori, i que parla també de la creença en una altra vida.
En resum, és una forma musical prou interessant que està profundament lligada a la semàntica del text. Una estructura progressiva amb moltíssima força i dotada d'una gran maduresa.

Season of change

Season of change life feels so strange

Look into my eyes do you see the truth
I'm lost and alone feelings unknown
Come to me stronger than before

On winds of time my soul will fly
The angels are knocking at my door
Oh now I need to be free
From all this hatred I feel inside

Let it be my dreams
Let it be my thoughs
All those things in my heart
One too many days
One too many years
I wasted for nothing

I never realized
The truth is inside
Of every man for all to see
Listen to me now
I'm so close to you
Never felt like this before

The carousel is spinning fast
better enjoy while it lasts
Every moment is like gold
you'll remember when you're old
And the meaning of this life
is to live and is to die
Make the best out of your dreams
they're the world where you are free
All the sorrow and the pain
will be washed away by rain
An eternal joy will come
it can be found by everyone
Though the end is drawing near
I'm not feeling any fear
I have found the truth inside
after all the tears I've cried
Season of Change...

4. A continuació, un canvi ben brusc, una de les mítiques i llargues cançons més power del grup, i, sens dubte, la més apocalíptica. Una cançó força variada, amb una estructura en parts molt diferenciades seguint també la semàntica del text, una mescla dels pensaments més foscos de l'autor amb els fragments més sentenciadors de les profècies de Nostradamus.

Visions

I have seen the future of mankind,
The wisdom of my prophecies you'll find.
Follow the truth and be careful, are we the last?

Hundred years has passed what have we done,
Inconceivable damage under the sun.
I think it's too late to change the man - we are the last.

The world keeps turning while people yearn for more,
Mother nature is crying for change,
The time will come when we all must pay for what we have done,
Are you prepared for that?

As we are reaching the end of the century
There's message we can send,
Be strong and bold and never lose your mind
'cause we are the last.

The world keeps turning while people yearn for more,
Mother nature is crying for change,
the time will come when we all must pay for what we have done,
Are you prepared for that?

Signs of the end I see,
Let them hear my voice in every corner of the world,
Take heed of the warnings that I give,
I have seen the Southern Cross forming in the sky.

"There shall be heard in the air the noise of weapons
and in the same year the divines shall be enemies.
They shall unjustly put down the holy laws
and by thunder and war, true believers shall die"
[Nostradamus: Century I V:43]

"For forty years the rainbow shall not appear
For forty years it shall be seen every day
The parched earth shall wax drier every day
And a great flood when it shall appear"
[Nostradamus: Century I:17]

After us the road goes on forever
Many changes lie along the path
That's the price we pay for our selfishness
We are headed for the end

"From the skies shall come the powerful kind
Before and after the Mars reigns at will
Not far from the great age of Millennium
Buried ones shall come out of their graves"
[Nostradamus: Century X:72, 74]

When the comet tears out the sky
You and I must die
After all this the time will come for the chosen ones
To rise from their graves to be free again

The beast is gone forever, there's no more pain
Instead so many things for us to attain
The sun is shining brightly after the rain
The land is green and full of life again

The sorrows wiped away now
It's time to smile
And learn from the past
Together we will try

"Twenty years of reign of the moon having past
Seven thousand years another shall hold his monarchy
When the sun shall resume his days past
Then is fulfilled and ends my prophecy"
[Nostradamus: Century I:48]

3. Seguint amb l'estil i la temàtica de Visions, aquest cop amb un enfoc menys catastrofista i també menys profètic, una altra de les cançons més emblemàtiques de la banda. Té dues parts molt contrastades, separades per una secció central instrumental. La primera és ràpida i rítmica, la segona molt més pausada i amb aire d'himne.

Destiny

The times are changing so fast
I wonder how long it lasts
The clock is ticking time is running out
The hatred fills this Earth
And for what is worth
We're in the end before we know

Throughout the years
I have struggled to find the answer that
I never knew
It strucked me like a million lightnings
And here I am telling to you

Every second of day it is coming your way
Future unknown is here to stay
Got to open your mind
of you will be led to astray
There's a time to live
There`s a time to die
But no one can`t escape the Destiny

Look all these things we`ve done
Under the burning Sun
Is this the way to carry on?
So take a look at yourself
And tell me what do you see
A wolf in clothes of the Lamb?

Throughout the ....

Every second ...

Let your spirit free
Through Window of your Mind
Unchain your Soul from hate
All you need is Faith

I control my Life
I am the One
You control your Life
But don't forget Your Destiny....

It's time to say goodbye
I know it will make you cry
You make your Destiny
I know you'll find the way
And outside Sun is bright
The things will be alright
I will be back one day to you
So please Wait For ME

2. I ara un altre canvi: sens dubte una de les millors cançons del grup, però no pas una de les més aclamades. Encara que pertany ja a la seva fase de decadència, agafa encara l'efervescència del període d'experimentació simfònica, l'àlbum Elements pt.I, i el resultat no és gens decebedor. És una cançó una mica difícil, en sentit que és lenta i reiterativa, però la mística que desprèn és fascinantment atractiva. Té una estructura regresivocentrípeta, que d'alguna manera recorda a la forma circular, i això contribueix encara més al seu sentit espiritual. El text és molt més abstracte, una espècie de meditació, una invocació als elements, a la natura.

Elements

Elements -- Wind, Fire, Water, Earth
Elements -- Fear, Anger, Sorrow, Joy

Pools of sounds fill my mind
A universe of shapes
Kaleidoscope of colours
Stargardens blossom in their solitude
Spiral architecture
Here I'm standing
Here I'm wondering
Curiosity, thirst for knowledge

Eye for an eye and the whole world will be blind
Oceans of madness drowning the hope of mankind
What kind of man kills because of ideology?
What kind of god justifies violence?

I am begging for comprehension
While aggression tears the world apart

Elements -- Wind, Fire, Water, Earth -- Elements
(We are star children)
Elements -- Fear, Anger, Sorrow, Joy -- Elements
(That's what we are made of)
Elements -- Wind, Fire, Water, Earth -- Elements
(That's what life's made of)
Elements -- Fear, Anger, Sorrow, Joy -- Elements
(That's what I'm made of)

Wind -- Bringer of fright
Fire -- Protector
Water -- Cleanse my soul
Earth -- Be my guide

And in the darkest night
I won't give up the fight
I won't be losing hope
I hold on to what is true

Elements -- Wind, Fire, Water, Earth -- Elements
(We are star children)
Elements -- Fear, Anger, Sorrow, Joy -- Elements
(That's what we are made of)
Elements -- Wind, Fire, Water, Earth -- Elements
(That's what life's made of)
Elements -- Fear, Anger, Sorrow, Joy -- Elements
(That's what I'm made of)

Elements -- Wind, Fire, Water, Earth -- Elements
(That's what life's made of)
Elements -- Wind, Fire, Water, Earth -- Elements
(That's what life's made of)
Elements -- Fear, Anger, Sorrow, Joy -- Elements
(That's what I'm made of)
Elements -- Fear, Anger, Sorrow, Joy -- Elements
(That's what I'm made of)

Elements -- Fear, Anger, Sorrow, Joy -- Elements
Elements -- Fear, Anger, Sorrow, Joy -- Elements

1. I finalment, el meu número 1, la meva favorita, amb una potència bramuladora i electritzant, i amb un dels millors reculls de pensament que Timo Tolkki ha sintetitzat mai en les seves lletres. Una delícia explosiva i enganxosa, sens dubte la reina d'aquest top5 i la millor carta de presentació per als que mai heu sentit Stratovarius.

Infinity

Mother watch your children
The iron fist of fear is ruling our lives
It's not too late to change the course
We can make this world a better place to be in
How much more do we want until we're satisfied?
What happens when we have what we want?
Acquiring more , still there's never enough
We forget those who really are in need
The end is near, or so they say
Selling peace with guns
Infinity - Where do we go from here?
Infinity - Where do we go from here?
Infinity - Where do we go?
Infinity - Where do we go from here?
Guns spitting (out the) message of peace everywhere
Is it really that we don't care?
See mercenaries of fear selling love
Telling salvation comes from above
Arrogance and fear walking hand in hand
We must see that there's much more to life than this
Mother see your children
Make us understand and help us to find the way
The answers lie inside
They are locked inside to the vault of truth for us
It's time to spread the word around
Be yourself and do what you want to do with your life
Remember, you get just what you give
You reap all what you sow
You are in charge of your own life
Infinity...
You make your own way As long as you are here
Find your place in life
Make your dreams come true
There's so much more than this
A million ways to live
Unlock the door
To the universe with love
Free your soul

Stratovarius s'ha convertit sens dubte en una de les bandes més representatives del metal d'arreu, va ser definidora del gènere power i model, per tant, de tants grups posteriors com són els que l'han seguida. Si bé és veritat que les seves peces experimentals són més bé poques, i que s'han limitat força a un so de power simfònic poc original, utilitzant tant recursos propis del rock com de la música clàssica que no suposen grans innovacions, i que les seves lletres no tenen una gran qualitat literària, amb la seva força i la seva potència han sabut atreure les orelles més dures, a la vegada que han demostrat amb la seva complexitat i les excel·lents habilitats intepretatives dels seus membres no sols que tenen un estil propi i genuí sinó que la seva música és de gran qualitat, una música que mai s'ha deixat endur per la frivolitat i que sempre han acompanyat d'una dura i compromesa crítica social, denunciant la violència i invitant a la pau, amb els nostres semblants i amb el món, i és aquest TOT el que fa de l'Stratovarius 1996-2005 una formació única.

Acudit

diumenge, 12 d’abril del 2009