diumenge, 29 de novembre del 2009
En el modest auditori del Caixa Forum Tarragona ha tingut lloc aquesta tarda un esdeveniment de magnituds incommensurables en el camp de la cultura.
Sota el suggerent nom de Music at Twilight l'arxiconeguda soprano anglesa Emma Kirkby i el prestigiós llaütista Jakob Lindberg han presentat un excel·lent programa de cançons i solos de llaüt de l'Europa de principis del segle XVII, ben bé dues hores de 'bvells' coneguts com Purcell, d'India, o Dowland.
Una Emma Kirkby de gairebé 61 anys feia un cert respecte, l'extraordinària qualitat de les seves gravacions, aquell so tan pur i perfecte, i el fet de no haver-la sentit mai en directe ni disposar de cap enregistrament gaire recent em provocaven aquell típic recel amb què es va a sentir grans figures del cant que ja comencen a tenir una certa edat.
La soprano ha aparegut amb la seva característica mitja cabellera pèl-roja, uns pantalons setinats verd-lila i un vestit jaqueta també verd amb motius florals. Amb tot això ha entrat Kirkby a la sala, acompanyada de Lindberg de rigorós negre, i amb la seva veu.
Les primeres notes de Paisible et ténébreuse nuit de Moulinié han sonat un pèl apagades, Kirkby em feia patir amb aquell rostre angelical, aquells ulls de mar profunds de l'experiència, la saviesa de les seves arrugues... m'ha semblat sentir que se li escapava alguna nota... però en qüestió de segons la música ha començat a fluir, a brollar viva i sana, i el duet Kirkby-Lindberg ha posat en marxa el tren de la Música, així, en majúscules.
La soprano ens ha ofert un recital de mestratge superb. La seva veu de seda ara ja madura ha anat acariciant una a una les notes i paraules de cadascuna de les dinou peces que ens ha cantat amb un fraseig i una articulació simplement perfectes, amb ornamentacions i variacions de gran naturalitat i bellesa, i un suprem domini de l'aire que li ha permès cantar asseguda amb extrema desimboltura, lluint unes dinàmiques pianissimo electrificants. Però Kirkby no ha demostrat ser només una gran cantant, sinó també una veritable storyteller, una artista de cap a peus. En tot moment ha mantingut un fort contacte expressiu i semàntic amb el públic, fins a mostrar-nos un veritable espectacle teatral en l'última de les peces, Bess of Bedlam de H.Purcell, que la soprano guardava com a número de lluïment.
No menys destacable ha estat la interpretació de Jakob Lindberg, tant en el paper d'acompanyant com de solista, amb el seu llaüt construït pel lutier Sixtus Rauwolf cap a l'any 1590, ni més ni menys que el més antic del món en condicions d'ús, un instrument preciós. El llaütista ha fet mostra de la seva tècnica impoluta, d'un so exquisit, vibrant i rodó, d'una articulació prodigiosa de les veus en els passatges polifònics, tant difícils d'interpretar amb corda polsada, i d'un mestratge envejable en l'art de l'ornamentació i la interpretació històrica.
Smile, but not in killing wise.
Arm not thy graces to confound:
Only look, but do not wound.
Why should mine eyes see more in you
Than they can see in all the rest?
For I can others' beauties view
And not find my heart oppressed.
Oh, be as others are to me,
Or let me be more to thee.
Un duet d'una qualitat suprema, en poques paraules, que ha sabut superar en les condicions no del tot òptimes d'una vetllada com la d'avui (acústica seca, espai reduït...) el gran repte i el deure que tenim els intèrprets amb la música històrica, el de fer-la assequible al gran públic, el d'exhumar-la d'anys d'interpretacions ridícules i avorrides i abordar-la, sí, amb respecte, però sobretot amb la vida i la riquesa que l'acosten fins als nostres temps tot superant una evident barrera estètica de quatre segles d'edat.
El públic, no més que uns dos-cents afortunats, ha sabut guardar força silenci tot i l'horrible temperatura de la sala, i ha respost amb entusiastes aplaudiments i algun bravo al final del concert. Ningú s'ha aixecat del seu seient sinó per anar-se'n, i tot i així, el duet ha tingut l'amabilitat d'obsequiar-nos als que hem romangut amb una última cançó de Dowland.
Després del concert, per si fos poc, he pogut de gaudir de ben bé vint minuts de conversa amb Kirkby i Lindberg.
Sota el suggerent nom de Music at Twilight l'arxiconeguda soprano anglesa Emma Kirkby i el prestigiós llaütista Jakob Lindberg han presentat un excel·lent programa de cançons i solos de llaüt de l'Europa de principis del segle XVII, ben bé dues hores de 'bvells' coneguts com Purcell, d'India, o Dowland.
Una Emma Kirkby de gairebé 61 anys feia un cert respecte, l'extraordinària qualitat de les seves gravacions, aquell so tan pur i perfecte, i el fet de no haver-la sentit mai en directe ni disposar de cap enregistrament gaire recent em provocaven aquell típic recel amb què es va a sentir grans figures del cant que ja comencen a tenir una certa edat.
La soprano ha aparegut amb la seva característica mitja cabellera pèl-roja, uns pantalons setinats verd-lila i un vestit jaqueta també verd amb motius florals. Amb tot això ha entrat Kirkby a la sala, acompanyada de Lindberg de rigorós negre, i amb la seva veu.
Les primeres notes de Paisible et ténébreuse nuit de Moulinié han sonat un pèl apagades, Kirkby em feia patir amb aquell rostre angelical, aquells ulls de mar profunds de l'experiència, la saviesa de les seves arrugues... m'ha semblat sentir que se li escapava alguna nota... però en qüestió de segons la música ha començat a fluir, a brollar viva i sana, i el duet Kirkby-Lindberg ha posat en marxa el tren de la Música, així, en majúscules.
La soprano ens ha ofert un recital de mestratge superb. La seva veu de seda ara ja madura ha anat acariciant una a una les notes i paraules de cadascuna de les dinou peces que ens ha cantat amb un fraseig i una articulació simplement perfectes, amb ornamentacions i variacions de gran naturalitat i bellesa, i un suprem domini de l'aire que li ha permès cantar asseguda amb extrema desimboltura, lluint unes dinàmiques pianissimo electrificants. Però Kirkby no ha demostrat ser només una gran cantant, sinó també una veritable storyteller, una artista de cap a peus. En tot moment ha mantingut un fort contacte expressiu i semàntic amb el públic, fins a mostrar-nos un veritable espectacle teatral en l'última de les peces, Bess of Bedlam de H.Purcell, que la soprano guardava com a número de lluïment.
No menys destacable ha estat la interpretació de Jakob Lindberg, tant en el paper d'acompanyant com de solista, amb el seu llaüt construït pel lutier Sixtus Rauwolf cap a l'any 1590, ni més ni menys que el més antic del món en condicions d'ús, un instrument preciós. El llaütista ha fet mostra de la seva tècnica impoluta, d'un so exquisit, vibrant i rodó, d'una articulació prodigiosa de les veus en els passatges polifònics, tant difícils d'interpretar amb corda polsada, i d'un mestratge envejable en l'art de l'ornamentació i la interpretació històrica.
Why canst thou not, as others do,
Look on me with unwounding eyes?
And yet look sweet, but yet not so,Look on me with unwounding eyes?
Smile, but not in killing wise.
Arm not thy graces to confound:
Only look, but do not wound.
Why should mine eyes see more in you
Than they can see in all the rest?
For I can others' beauties view
And not find my heart oppressed.
Oh, be as others are to me,
Or let me be more to thee.
El públic, no més que uns dos-cents afortunats, ha sabut guardar força silenci tot i l'horrible temperatura de la sala, i ha respost amb entusiastes aplaudiments i algun bravo al final del concert. Ningú s'ha aixecat del seu seient sinó per anar-se'n, i tot i així, el duet ha tingut l'amabilitat d'obsequiar-nos als que hem romangut amb una última cançó de Dowland.
Després del concert, per si fos poc, he pogut de gaudir de ben bé vint minuts de conversa amb Kirkby i Lindberg.
1 comentarios:
No puedo entender mucho de tu idioma, algún semestre tomaré catalán en la universidad y podré jajaja, pero por ahora me bastó oír la grabación. Está espectacular, famosa Emma Kirky, y merecida fama (no como tantos otros penosos ejemplos)
Publica un comentari a l'entrada